XIRINACS, SEMPRE MÉS

En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui pertorbar la meva soledat i el meu silenci. Gràcies!

Acte de sobirania:

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàllia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís Maria Xirinacs i Damians, Barcelona 6 d’agost de 2.007

Tradución ao galego:

En pleno uso das miñas facultades marcho porque quero acabar os meus días na soidade e no slienzo. Se me queredes facer feliz non me busquedes. Se alguén me atopa prégolle que, estea eu como estea, non quera perturbar a miña soidade e o meu silenzo. Grazas!

Acto de soberania:

Vivín escravo setenta e cinco anos nuns Países Cataláns ocupados por España, por Francia (e por Italia) desde hai séculos. Vivín loitando contra esta escravitude todos os anos da miña vida adulta. unha nación escrava, como un individuo escravo é unha vergoña da humanidade e do universo. Pero unha nación nunca será ceibe se os seus fillos non queren arriscar a súa vida na súa liberación e defensa. Amigos, aceitádeme este final absoluto victorioso da miña contenda, para darlle contrapunto á covardia dos nosos líderes, masificadores do pobo. Hoxe a miña nación devén soberana absoluta en min. Eles perderon un escravo. Ela é un pouco máis ceibe, porque eu estou convosco, amigos!


Lluís Maria Xirinacs i Damians, Barcelona 6 de agosto de 2.007