SOTA EL CONTROL DELS MARRANS #2

És habitual que les persones triïn el nom dels seus fills segon les seves apetències personals, tradicions familiars o, fins i tot, filiacions polítiques. En aquest cas, escric sobre una situació real (com totes les que es narraran en aquesta secció) en que una persona fa una mofa cruel d’un nom només pel fet que aquest no pertany al seu imaginari personal i lingüístic.

CAS PRÀCTIC 2: El nen que es diu Gaizka

Marrà #1: Mira que se llevan ahora esos nombres tan raros. Hay gente que le da por ponerle a los niños nombres como Pol...Y digo yo, qué nombre es Pol? A poco más y le ponen un nombre de teletubbie!
Marrà #2: Si, es verdad! Ya no hay nombres de los normales. Vamos, nombres como los de antes. Qué ha sido de nombres como Mari Carmen, o Antonio?
Marrà #1: Calla, qué me vas a contar! En el colegio de mi hija hay un niño que se llama Gaizka, que se ve que es un nombre vasco. Ya ves tú! Claro, los niños no lo entienden y en el colegio le llaman “Kaka”. Es que los nombres vascos son muy raros...Yo creo que el cura que bautizó al Gaizka este, no sabía si bautizaba un niño o un perro...

És important dir i repetir que aquesta conversació és real. Suposso que les persones que parlavan d’això no eren conscients de dues coses. Primer, que almenys un dels presents (és a dir, jo) té un nom en una llengua que potser a aquests dos marrans els hi semblaria “de segona”. I segon, que cadascú fa la seva tria quan li posa nom al seu fill. Gaizka o Mari Carme, són tots dos ben correctes. El que no ens cal és que facin de la seva norma un propòsit de colonització intelectual dels presents. Jo dic no a la seva “normalitat”.
Nota mental: Si a ells els molesten els nostres noms és perquè estem fent bé la nostra tasca. Sigueu originals!

amautacastro@hotmail.com
Girona, 29/06/07