POIESIS #1

E penso que somentes atesouramos as pedras porque son silenzo e catedral asemade

E que non houbo inda Homero que poetizara de novo as Illas

por Amauta Castro

Girona, 24/01/2012

amautacastro@hotmail.com

Con Roland Barthes

Qué fermoso chegar aos sitios sen coñecer ninguén

sen o xuízo do preexistente

Un imperio de escrita na orixe do sol

(con Roland Barthes)

por Amauta Castro

Girona, 18/01/2012

amautacastro@hotmail.com

ETNOCIDI

I

Assignificació del color de les portes obertes

Tres prunes grogues Etnocidi

Fòrmula assintomàtica de la mort

Ara que es contamina l'hivern i que Bangkok inunda les platges del Maresme

Aclarirem la foscor o augmentarem la tragèdia?

II

Els nenúfars són acudits quan inicien un vers

Potser seria més important dir misèria

III

Els incendis distreuen els ulls de la veritable pèrdua

IV

Una invasió de rius que ni tan sols volien entendre'ns

I llavors un soroll fet de tristesa

Tot dient fracassos nèmines sense cobrar hipoteques obertes a quaranta anys

V

És potser un testimoni acuós

aquell que observa les ombres i que alhora es mossega els dits

VI

Runes d'un país present

veniu si us plau cap a la claror

VII

Només vaig preguntar si vindries a la festa

VIII

Doncs ara la tormenta inicia el seu crit no per llarg temps

S'enfonsa amb la tremolor primària

que conclou amb les peces teatrals que ens alimenten

amb una lleu empenta de só estèril pronunciat a l'oïda

mentides que amb pètals s'impregnen d'una olor violàcia

Digues

digues ara que no hi havia temor

IX

M'ofega la llum clara que es desprèn d'un cel d'hivern

que ara ens fa plorar

Així

sense cap mena d'himne

Amauta Castro

Girona, 02/01/2012

amautacastro@hotmail.com

MORFEMAS

Acouto os aqueloutros morfemas que van colados á túa raizame

(enténdase aquí a desespranza)

Emporiso que escoito a proeza das illas que soberbiamente saben distraer as olladas dos homes

(e só dos homes dixen)

outorgando o favor imperfeito en cen minutos

que se consomen polo uso ou pola angueira fugaz

nas paisaxes que o solpor creba

co azur e o iris da ardentía

Coutando os fíos

coutando os fíos as articulacións fican mortas inmediatamente

inmediatamente os cans os meus cans devoran

o corpo e todo aquilo que considerei a miña aldea

Si

había milleiros de rostos que

me lembraban o pánico

Amauta Castro

Girona, 22/11/2011

amautacastro@hotmail.com

ORELAS

Asulagada pertenciches ás augas

pois tan fonda fora a túa orela

Sempre me atopas

por Amauta Castro

Girona, 07/07/2011

amautacastro@hotmail.com

TAKUBOKU

itokireshi tako no doto ku ni

wakaki hi no kokoro karoku mo

tobi sarishi kana

TAKUBOKU (poeta tanka xaponés)

Como escornabois coutado

a ledicia dos meus anos mozos

faleceu no vento

tradución (do francés) por Amauta Castro

Girona, 04/07/2011

amautacatsro@hotmail.com

LOIS PEREIRO 2011

Disposta a encher de palabras os muros do mundo

A vellice

a cinsenta tebra rumo das illas e a oliveira de prata

Dirixiches estrelas chantadas na cifraxe imposíbel do vran

e nestora vai cativa a túa espranza inoservábel

vivías na abortiva proeza do orgullo xeneroso ti

espranza

sedimento

comezo

néboa maldizoada a néboa

ou patrón oblicuo das bretemosas mañás perto do averno

Estás patagónico e rebelde a asexar os ventos con violenta traxedia

Lois

xenreira adolescente dos coros sen carauta

Por Amauta castro

Girona, 16/05/2011

amautacastro@hotmail.com