17 de maig: Dia de les Lletres Gallegues

Avui, probablement a qualsevol part dels Països Catalans, ens aixecarem per a anar a la feina, a la universitat o per a comprar el diari sense adonar-nos que a 1.200 Km una colla de germans gallecs celebren el 17 de maig, Dia de les Lletres Gallegues.

Per a qui no ho sàpiga, anualment –des de la década dels seixanta- el conjunt del meu País recorda la figura d’un escriptor en llengua gallega (amb l’únic requisit de haver mort almenys fa deu anys) amb diversos actes que se estenen durant l’any de vigència de l’homentage. A les escoles, els professors xerren amb els alumnes sobre la vida i obra de l’homenatjat i als carrers de Compostela es respiren les consignes de les manifestacions a favor de la llengua.

El 17 de maig és l’aniversari de la publicació de Cantares Gallegos, primera gran obra del Rexurdimento (renaixença gallega). Aquest llibre es va publicar l’any 1863, el mateix 17 de maig, i és obra de la mare de la cultura nacional gallega (usurpada pel nacionalisme espanyol), Rosalía de Castro.

Lluny de les derrotes militars del meu poble (Irmandiños, Mártires de Carral); lluny de la implantació de regims territorials que ens han desfet en tant que nació unificada (parlo dels territoris limitrofs Eo-Navia, O Bierzo, Entre-as-portelas i Pobra de Seabra); lluny de politiques lingüístiques negligents i de ser bastió del neofeixisme, el Dia de les Lletres Gallegues és una data amb un contingut plenament civilitzador.

Enguany, tots els gallecs recordem la figura de Manuel Lugrís Freire per la seva contribució a la llengua i cultura gallegues.La trajectòria de Lugrís comença des de l’emigració gallega a l’Havana. Fundador de l’Acadèmia de la Llengua Gallega i posteriorment president de la mateixa Acadèmia entre els anys 1934-1935. Va ser també membre del Seminario de Estudos Galegos (agrupació que es va formar al voltant de diferents intelectuals gallecs dels anys 20, que volien una estructura que agrupés les diferents ciències analitzades des d’una perspectiva gallega). Va practicar també la creació literària des de l’àmbit de la poesia i el teatre a més de publicar una de les primeres gramàtiques gallegues a l’any 1922. Perseguit per la seva activitat galleguista després de la guerra,. va morir al 1940 a La Corunya.

Jo vull commemorar, per tant, les possibilitats de vèncer en el meu idioma. En aquell que practico des de la distància, des del tresor del que posa les arrels en aquesta terra plena de futurs lliures. Que la insurrecció i la dignitat s’apoderin dels nostres pobles en arribant a prop d’Ítaca.