Intervenció de Castelao al Centre Català de Buenos Aires, Homenatge a Lluís Companys (novembre de 1940)

Catalans, en nom de Galícia compromesa amb Catalunya i Euskadi en el pacte signat a Barcelona l’any 1923, renovat solemnialment deu anys més tard a Santiago de Compostela el dia 25 de juliol, us vinc a dir amb tota l’emoció que solament la mort alevosa del vostre honorable president Lluís Companys podia exigir el nostre cor, que ja no pot més, una mica d’espai per a estatjar-hi una nova dolor. No ens ha sorprès que els testamentaris de Felip V aboquessin tot el seu odi contra el poble actalà en la persona del seu més legítim representant; però no atinem a capir la passivitat del món democràtic davant d’una violació tan monstruosa del dret d’asil.

Nosaltres, els gallecs, que hem perdut tants de millers de germans, la flor del poble i el més valuós de la nostra generació, no hem vingut al vostre acte a plorar el sacrifici d’un consemblant, per bé que fos amic i germà nostre, perquè a força de garrotades ens han endurit el cor.

Però entenem que Lluís Companys era més que un home; és el símbol d’una pàtria germana de la nostra, és l’encarnació de la voluntat política d’un poble germà del nostre; és el vostre elegit, i en el seu martiri s’ha volgut martiritzar Catalunya.

Catalans: Ha mort Lluís Companys, l’honorable persident de la Generalitat de Catalunya, però la vostra pàtria no ha mort, ni ha mort tampoc la nostra.Ara més que mai, catalans, Visca Catalunya Lliure!