Pegadas de igualdade/Empremptes de igualtat III

NÚMERO III

LA FEMME AUX ORANGES
(Reflex. núm. II)

La cançó del metro, que es mulla el ventre
al Sena, a la vella Cité, traspua tots els vostres i diu:

-Avui só perfumat
per una grassa impresa.
Porto un braçalet blau,
un altre vermell
i les anques més nues.

Les sandàlies polides amb brillants.

I així la meva amada
ve assetjada a desdir:
per això és que baixa a Rennes
es deixa la cotilla a Saint-Michel
i s’ajeu al meu bany de purpurina.

Banyera del NORD-SUD!

Finava la cançó quan la femme aux oranges, di-
recció Château d’Eau, s’ha descobert la brusa i
ha ensenyat els mugrons
que eren com una llàntia de cremell

París, 12 de març de 1920


LA FEMME AUX ORANGES
(Reflex. núm. II)

A canción do metro, que se molla o ventre ao
Sena, na vella Cité, enchoupa tódolos teitos e di :

-Hoxe só perfumado
por unha grosa impresa.
Levo un brazal azul,
e outro vermello
e as nádegas máis núas.

As sandalias pulidas con brillantes.

E así a miña amada
vai asediada a desdicir:
é por iso que baixa a Rennes
se deixa o corsé en Saint-Michel
e se acosta cara o meu baño de purpurina

Baneira do NORTE-SUL!

remataba a canción cando a femme aux oranges, di-
rección Château d’Eau, se descubriu a blusa e
ensinou as mamilas
que eran coma unha lámpada de combustible.

París, 12 de marzo de 1920

Joan Salvat-Papasseit (poeta català)