ETNOCIDI

I

Assignificació del color de les portes obertes

Tres prunes grogues Etnocidi

Fòrmula assintomàtica de la mort

Ara que es contamina l'hivern i que Bangkok inunda les platges del Maresme

Aclarirem la foscor o augmentarem la tragèdia?

II

Els nenúfars són acudits quan inicien un vers

Potser seria més important dir misèria

III

Els incendis distreuen els ulls de la veritable pèrdua

IV

Una invasió de rius que ni tan sols volien entendre'ns

I llavors un soroll fet de tristesa

Tot dient fracassos nèmines sense cobrar hipoteques obertes a quaranta anys

V

És potser un testimoni acuós

aquell que observa les ombres i que alhora es mossega els dits

VI

Runes d'un país present

veniu si us plau cap a la claror

VII

Només vaig preguntar si vindries a la festa

VIII

Doncs ara la tormenta inicia el seu crit no per llarg temps

S'enfonsa amb la tremolor primària

que conclou amb les peces teatrals que ens alimenten

amb una lleu empenta de só estèril pronunciat a l'oïda

mentides que amb pètals s'impregnen d'una olor violàcia

Digues

digues ara que no hi havia temor

IX

M'ofega la llum clara que es desprèn d'un cel d'hivern

que ara ens fa plorar

Així

sense cap mena d'himne

Amauta Castro

Girona, 02/01/2012

amautacastro@hotmail.com